Error
  • JUser: :_load: No es pot carregar a l'usuari amb id: 147

Menu

Rutes a cavall

Llagostera ofereix un entorn paisatgístic ideal per fer rutes a cavall.

Des de l'empresa 'Cavall de Mar' s'ofereix la possibilitat de gaudir d'aquest entorn a través de passejades amb carro de cavalls, així com també sortides a la carta, paquets d'incentius per a grups, paquets romàntics, paquets per a escoles, etc.

Per a més informació i preus:

www.cavalldemar.net

Llegir més ...

Ruta molins

La Ruta dels molins: una passejada per Ridaura que s’endinsa en un paisatge únic amb edificis singulars. Sortida des de l’Estació on trobareu un plànol de la ruta degudament senyalitzada.

Llegir més ...

Senderisme

Entre el mar i la muntanya, al peu de les Gavarres i del Massís de Cadiretes, Llagostera i el seu entorn són ideals per practicar el senderisme i l’excursionisme, amb un munt de rutes per fer a peu, en bicicleta o a cavall.

A més, Llagostera és lloc de pas de la Via Verda que uneix Girona amb la Costa Brava (Ruta del Carrilet), un camí exclusiu per a vianants i cicloturistes, amb un pendent molt suau i accessible.

L’Oficina de Turisme de l’Estació està situada al centre de la Ruta del Carrilet i és l’inici de la Ruta dels Molins, que s’endinsa enun paisatge únic amb edificis singulars.

També es molt apreciada la passejada fins al Puig de Cadiretes, per conèixer vestigis prehistòrics i admirar una vista panoràmica impressionant de la Costa Brava.

Llegir més ...

Gavarres - Panedes

El massís de les Gavarres constitueix, juntament amb el de Begur, l’extrem septentrional de la serralada litoral catalana. Té la forma d’un gran arc que s’obre cap al nord, a cavall entre les comarques del Baix Empordà i el Gironès, i una extensió propera als 350 quilòmetres quadrats, repartits per una vintena de municipis: Calonge, Castell-Platja d’Aro, Corçà, Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l’Heura, Forallac, la Bisbal d’Empordà, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Santa Cristina d’Aro, Torrent i Vall-llobrega al Baix Empordà, i Cassà de la Selva, Celrà, Girona, Juià, Llagostera, Llambilles, Madremanya, Quart i Sant Martí Vell al Gironès.

El massís limita al nord amb la plana del Baix Empordà mitjançant un seguit de turons, coneguts amb el nom de Pregavarres; al nord-oest contacta amb la Serralada Transversal, que en aquest punt separa les planes de l’Empordà i de la Selva; a l’oest limita amb la mateixa Selva i al sud amb la vall d’Aro, petita depressió on el Ridaura separa les Gavarres del massís de l'Ardenya. És un massís de formes arrodonides, que Josep Pla va definir com a “elefantíaques” i que té com a punts més elevats els puigs bessons de la Gavarra i d’Arques, amb 533 i 527 metres respectivament. Altres cims destacats són el de la Mare de Déu dels Àngels (485 m), el Montigalar (467 m), Santa Pellaia (353 m), el Puig Cargol (363m) i el Montnegre (285 m).

Ubicades, doncs, entre planes fortament humanitzades i a prop d'un litoral alterat substancialment, les Gavarres ofereixen un extens paisatge forestal, perceptible arreu.

El territori de les Gavarres, igual com passa ara i ha passat sempre amb qualsevol altre espai habitat, és i ha estat el reflex de les activitats i de les formes de vida dels diferents col·lectius humans que l’han poblat. Les cases assenyalen la importància de l’organització de la societat en famílies; les parets de les feixes, els recs, els molins, els forns, etc. indiquen les maneres en què aquestes famílies han pogut obtenir la seva subsistència; les esglésies i els camins recorden les maneres amb què les famílies s’han organitzat; i els noms dels llocs i les llegendes reflecteixen una manera de pensar i de percebre el món.

L’estudi del paisatge amb una mentalitat històrica, doncs, permet trobar, sota l’espessa capa de vegetació que avui cobreix les Gavarres, les restes d’altres maneres de viure que, en el fons, coincideixen amb les successives etapes de la història del massís.

Text extret de  http://www.gavarres.cat/

 


 

 VEÏNAT DE PANEDES

 

Es tracta d’un dels veïnats amb més història de Llagostera. Apareix documentat com a tal des del 919 com a límit de la vall de Llagostera, de la Vall d’Aro, de Solius i de Romanyà. En el seu interior s’han localitzat les restes d’una part de la vil·la romana. Sant Ampèlit, patró de Panedes, durant un petit període de temps tenia una parròquia independent de la de Llagostera, el clergue de la capella tenia la cura d’ànimes dels habitants del veïnat.

A finals del mes de maig se celebra l’Aplec de Panedes, una festa amb molta tradició a Llagostera amb més de 30 anys de celebracions

Llegir més ...

Ardenya - Cadiretes

El massís d’Ardenya Cadiretes es troba a la serralada litoral entre les Gavarres i les muntanyes de Montnegre-Corredor, actuant de límit entre la plana selvatana i el mar. El punt més alt és el Puig de Cadiretes (519 m).

Es tracta d’un espai natural format per petites elevacions de relleu granític que entra en continuïtat amb la Marina de la Selva tot separant la plana selvatana del mar. Els vessants marítims d’aquest massís baixen de forma sobtada fins el mar amb una costa rocosa alta i escarpada , molt abrupta i sotmesa a la dinàmica de les aigües marines. El conjunt d’aquest massís constitueix una àrea natural de valors estètics i paisatgístics excepcionals. Donades les seves característiques de massís litoral, aquest espai augmenta el seu interès per mantenir en un bon estat de conservació una àrea prou extensa de costa.

Cal destacar la singularitat geològica que representen algunes formacions característiques del massís. Per exemple, afloraments granítics d’excepció i blocs granítics modelats pels agents erosius que han donat com a resultat de llur acció formes molt curioses com les de Pedralta, formada per un gran bloc basculant. En el massís de l’Ardenya s’hi localitza un Espai d’Interès Geològic (EIG), el qual es troba inclòs a l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya (IEIGC). Aquest inventari és una selecció d’afloraments i llocs d’interès geològic que en conjunt testimonien l’evolució geològica del territori català, i que cal preservar com a patrimoni geològic.

El paisatge d’aquesta serralada plenament mediterrani septentrional, se situa de ple dins del domini de la sureda (Quercetum ilicis galloprocinciale suberetosum), i el territori és ocupat en gran part per les brolles silicícoles (Cisto-Lavanduletea).

Pel que fa al patrimoni arqueològic, l’Ardenya guarda una gran mostra d’elements megalítics. Els monuments més coneguts són els menhirs, de funció desconeguda, però relacionada amb aspectes funeraris o religiosos. Un segon tipus d’enterrament és la cova artificial, molt interessant perquè el seu ús es troba concentrat sobretot en el massís de Begur i a Cadiretes, fet que fa suposar que la seva arribada fou per via marítima. També destaquen pedres amb inscultures, jaciments paleolítics, diversos poblats ibèrics i el quart ustrinum (lloc on es cremaven els morts) conegut fins l’actualitat a Catalunya.

Els elements arquitectònics que identifiquen el massís de Cadiretes són sobretot els seus masos, ermites i esglésies. També s’han de destacar les fonts, les fites de terme i tota una sèrie d’elements que no per ser menys vistosos són menys importants.

Text extret de  http://ardenyacadiretes.cat/

Ruta Guiada enllaç  http://www.turismegirones.cat/arxius/Trobada%20Cadiretes.pdf

Llegir més ...
Subscripció a aquest canal RSS

Amb el suport de:

 cat turisme girones  dipu girona  logo costa brava  vies verdes