Error
  • JUser: :_load: No es pot carregar a l'usuari amb id: 147

Menu

Gavarres - Panedes

Gavarres - Panedes

El massís de les Gavarres constitueix, juntament amb el de Begur, l’extrem septentrional de la serralada litoral catalana. Té la forma d’un gran arc que s’obre cap al nord, a cavall entre les comarques del Baix Empordà i el Gironès, i una extensió propera als 350 quilòmetres quadrats, repartits per una vintena de municipis: Calonge, Castell-Platja d’Aro, Corçà, Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l’Heura, Forallac, la Bisbal d’Empordà, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Santa Cristina d’Aro, Torrent i Vall-llobrega al Baix Empordà, i Cassà de la Selva, Celrà, Girona, Juià, Llagostera, Llambilles, Madremanya, Quart i Sant Martí Vell al Gironès.

El massís limita al nord amb la plana del Baix Empordà mitjançant un seguit de turons, coneguts amb el nom de Pregavarres; al nord-oest contacta amb la Serralada Transversal, que en aquest punt separa les planes de l’Empordà i de la Selva; a l’oest limita amb la mateixa Selva i al sud amb la vall d’Aro, petita depressió on el Ridaura separa les Gavarres del massís de l'Ardenya. És un massís de formes arrodonides, que Josep Pla va definir com a “elefantíaques” i que té com a punts més elevats els puigs bessons de la Gavarra i d’Arques, amb 533 i 527 metres respectivament. Altres cims destacats són el de la Mare de Déu dels Àngels (485 m), el Montigalar (467 m), Santa Pellaia (353 m), el Puig Cargol (363m) i el Montnegre (285 m).

Ubicades, doncs, entre planes fortament humanitzades i a prop d'un litoral alterat substancialment, les Gavarres ofereixen un extens paisatge forestal, perceptible arreu.

El territori de les Gavarres, igual com passa ara i ha passat sempre amb qualsevol altre espai habitat, és i ha estat el reflex de les activitats i de les formes de vida dels diferents col·lectius humans que l’han poblat. Les cases assenyalen la importància de l’organització de la societat en famílies; les parets de les feixes, els recs, els molins, els forns, etc. indiquen les maneres en què aquestes famílies han pogut obtenir la seva subsistència; les esglésies i els camins recorden les maneres amb què les famílies s’han organitzat; i els noms dels llocs i les llegendes reflecteixen una manera de pensar i de percebre el món.

L’estudi del paisatge amb una mentalitat històrica, doncs, permet trobar, sota l’espessa capa de vegetació que avui cobreix les Gavarres, les restes d’altres maneres de viure que, en el fons, coincideixen amb les successives etapes de la història del massís.

Text extret de  http://www.gavarres.cat/

 


 

 VEÏNAT DE PANEDES

 

Es tracta d’un dels veïnats amb més història de Llagostera. Apareix documentat com a tal des del 919 com a límit de la vall de Llagostera, de la Vall d’Aro, de Solius i de Romanyà. En el seu interior s’han localitzat les restes d’una part de la vil·la romana. Sant Ampèlit, patró de Panedes, durant un petit període de temps tenia una parròquia independent de la de Llagostera, el clergue de la capella tenia la cura d’ànimes dels habitants del veïnat.

A finals del mes de maig se celebra l’Aplec de Panedes, una festa amb molta tradició a Llagostera amb més de 30 anys de celebracions

Més en aquesta categoria: « Ardenya - Cadiretes Senderisme »

Amb el suport de:

 cat turisme girones  dipu girona  logo costa brava  vies verdes